Traducció, innovació cultural i redreçament nacional

Abstract

Les traduccions han tingut, ja des dels orígens, un paper important per a la fixació de l’idioma, la difusió de la cultura, l’estímul de la creació indígena, la solució entre el desequilibri plantejat per la demanda d’un públic de nivells culturals —i adquisitius— remarcables i una producció original que, per raons demogràfiques, ha estat més aviat limitada.» Aquestes paraules, amb les quals encapçalava Joaquim Molas l’entrada «Traduccions» en el Diccionari de la literatura catalana publicat el 1979 per Edicions 62, em semblen una síntesi precisa i rodona del significat que la traducció, literària i no literària, ha tingut i té per a la nostra cultura.