L'impacte d'un programa de tennis com a eina de millora de la qualitat de vida i l'estrès percebut en dones físicament inactives d'entre 43 i 50 anys

Abstract

Introducció: L’activitat física és una necessitat imprescindible per a la salut de les persones, i tot i ser conscients dels seus beneficis encara es troben alts percentatges d’inactivitat física i sedentarisme. Per aquest motiu, els objectius principals d’aquest estudi són esbrinar si les dones adultes d’entre 43 i 50 anys que realitzen activitat física regularment, més concretament que practiquen l’esport del tennis, tenen una qualitat de vida i un estrès percebut millor que les que no realitzen activitat física, i per tant, valorar l’impacte d’un programa de tennis adequat i específic, és a dir, adaptat a les característiques i les necessitats dels alumnes, com a eina per millorar aquestes dues variables: l’estrès percebut i la qualitat de vida. Metodologia: El treball és un estudi experimental el qual consta d’una mostra total de 12 dones, 6 es varen assignar al grup control (practiquen el tennis) i 6 al grup intervenció (no realitzen AF), i totes elles de manera aleatòria. Les participants del grup intervenció varen realitzar un programa de 8 sessions de 60 minuts de treball durant 4 setmanes, mentre que les participants del grup control van seguir la seva rutina habitual. Les variables dependents (qualitat de vida i estrès percebut) es varen mesurar abans i després de la intervenció. Resultats: Els resultats obtinguts mostren, pel que fa al grup intervenció, millores significatives respecte a les dues variables mentre que el grup control presenta alguna mínima millora puntual però, en general no es produeixen canvis. Quan a la variable de qualitat de vida, les participants del grup intervenció han obtingut millores en les 8 dimensions del qüestionari un cop finalitzat el programa, les quals han estat més significatives pel que fa al rol emocional i la funció física. I respecte a l’estrès percebut, el grup intervenció ha aconsegui reduir el seu nivell d’estrès 3’17 punts. Discussió: Per tant, podem dir que el tennis, amb el disseny adequat d’un programa, millora l’estat de salut de les persones, en aquest cas redueix l’estrès percebut i millora la qualitat de vida. Extretes les conclusions i coneixent l’elevat nombre de dones que practiquen el tennis és de gran interès i molt factible oferir aquest programa a clubs de tennis amb l’objectiu de millorar la salut de les persones.

Introduction: Physical activity is an essential need for people's health, and despite being aware of its benefits there are still high rates of physical inactivity and sedentary lifestyle. Therefore, the main objectives of this study are to determine whether adult women between 43 and 50 who regularly perform physical activity, specifically practicing the sport of tennis, have a quality of life and perceived stress better than those who do not perform physical activity, and therefore evaluate the impact of a specific tennis program, that is, adapted to the characteristics and needs of students as a tool to improve these two variables: the perceived stress and quality of life. Methodology: The work is an experimental study which consists of a total sample of 12 women, 6 were assigned to the control group (made AF) and 6 intervention group (do not perform AF) and all of them randomly. Participants in the intervention group carried out a program of 8 sessions of 60 minutes of work during four weeks, while participants in the control group followed their usual routine. The dependent variables (quality of life and perceived stress) were measured before and after the intervention. Results: The results show, significant improvements in the intervention group in two variables, whereas the control group has a minimum insolated improvement, but generally, there are no changes. Therefore, we can say that tennis, with the appropriate program, improves the health of individuals, in this case reduces the perceived stress and improves the quality of life. When the variable quality of life, the intervention group participants have obtained improvements in the 8 dimensions of the questionnaire after the program, which were most significant with respect to physical function and emotional role. And regarding perceived stress, the intervention group was able to reduce the level of stress 3'17 points. Discussion: Therefore, we can say that tennis, with a specific program, improve the health status of people, in this case reducing perceived stress and improving quality of life. Having the conclusions and knowing the high number of women who play tennis is very interesting and very feasible to offer this program to tennis clubs with the aim of improving the health of people.