L’efectivitat d’un programa d’activitat física basat en la reducció del comportament sedentari sobre els nivells d’activitat física, la qualitat de vida i el temps asseguts de persones grans amb malalties cardiovasculars

Abstract

Introducció. La gent gran presenta uns nivells de comportament sedentari més alt que la resta de població (8-9 h/dia), tenint un impacte negatiu en el seu estat de salut i qualitat de vida. Fa falta desenvolupar un programa d’activitat física per reduir-ne aquests nivells. Objectiu. Avaluar l’efectivitat d’un programa d’activitat física basat en la reducció del comportament sedentari sobre els nivells d’activitat física, la qualitat de vida i el temps asseguts de persones grans amb malalties cardiovasculars. Metodologia. Estudi experimental pre-post amb aplicació d’un programa d’AF (3 setmanes) basat en la reducció del CS a una mostra de 8 persones grans (entre 65 i 80 anys) assistents al programa d’activitat física de l’ABS Vic Nord i la UVIC-UCC, que pateixen malalties cardiovasculars. Consisteix en un programa de diferents estratègies per reduir el comportament sedentari i per aprendre a trencar amb el perllongat temps asseguts a casa, durant el transport i en el seu temps d’oci. Les variables dependents són: nivells d’activitat física (IPAQ), qualitat de vida (SF-12), i comportament sedentari (Time spent sitting). Han estat mesurades abans i després de la intervenció. Resultats. Els nivells d’activitat física incrementen amb una mitjana de +98’99 MET-min/setmana, més elevat en homes que en dones. La qualitat de vida, incrementa en els components mentals (±8CMS). El temps assegut ha reduït en el transport públic (-2’5 min/dia), mirant la TV (-15 min/dia dones; -22’5 min/dia homes), i menjant (-11’25 min/dia dones; -7’5 min/dia homes). Les barreres principals del programa han estat falta de consciència, percepció de benestar, influència de familiars/amics, difícil canviar la rutina, i climes freds. I els facilitadors són no tenir vehicle propi, tenir un hort, tenir néts, quedar amb amics/familiars per fer activitat física, i el bon temps. Conclusions. Des de la salut pública es demostra que estratègies per reduir el temps assegut en gent gran podria reduir problemes relacionats amb la salut. Les futures recerques haurien de posar més èmfasi en seguir investigant per portar a terme un programa ben definit per a reduir les conductes sedentàries a llarg termini.

Background. Elderly people are those that spend the highest average time sitting down (8-9 h/day), this has a negative effect, especially on their quality of life, along with generally worsening their health. Objective. To evaluate the effectiveness of a physical activity program based on reducing sedentary behavior on the levels of physical activity; the quality of life and the time spent sitting of elderly people with cardiovascular diseases. Methodology. This study is a pre-post experimental study in which we apply a physical activity program based on reducing sedentary behavior in a sample of 8 elderly people (between 65 and 80 years old) assistants in the program of ABS Vic Nord and UVic-UCC, with cardiovascular diseases. The study consists of an intervention program (3 weeks) with different strategies to reduce the sedentary behavior and to learn how to break with prolonged time spent sitting at home, during the transport and in their leisure time. The dependents variables are the levels of physical activity (IPAQ), the quality of life (SF-12), and the time spent sitting (Time spent sitting). They were evaluated before and after the intervention. Results. The level of physical activity improves with an average of +98’99 MET-minutes/week, higher in men than women. The quality of life improves specially in mental components (±8CMS). The time spent sitting reduces in the transport (-2’5 minutes/day), watching the TV (-15minutres/day woman; -22’5 minutes/day) and eating (-11’25 minutes/day woman; -7’5 minutes/day man). The barriers to follow the program were the lack of conscious, the perception of well-being, the influence of family/friends, the difficulty to change the daily life, and the cold weather. The facilitators were not having an own car, to have a vegetable garden, to have a grandchild, meet with friends/family to do physical activities, and the good weather. Conclusions. From the public health, it is demonstrated that to establishing some strategies to reduce the sedentary behavior in elderly people could help with health-related problems. Further research should carry out a well-defined program to reduce the sedentary behavior in a long term.