La generació de material llegendari historiogràfic a partir d’etimologies medievals de topònims hispànics: un cas paradigmàtic

Abstract

L’article pren l’explicació del nom de Barcelona provinent del llatí Barca nona com a exemple de falsa etimologia erudita, que posteriorment deriva en material llegendari historiogrà - fic. Situa la importància de l’etimologia toponímica a l’Edat Mitjana, repassa el cas de Barca nona des de la seva creació, al segle XIII, i analitza la crítica a la qual fou sotmès per part dels huma - nistes. Finalment, examina referències a la Barca nona i a la fundació de la ciutat per Hèrcules en autors de l’Edat Moderna i del segle XIX, cosa que demostra la pervivència de la llegenda.

The article takes a particular example of learned false etymology, the explanation of the name Barcelona as deriving from the Latin Barca nona, as it case for study, showing how such inventions gave rise in turn to historiographic legends. To reveal the importance of toponymic etymologies in the Middle Ages, it follows the case of Barca nona from its first appearance in the thirteenth century to the critical scrutiny it was subjected to by the Humanists. Lastly, it traces references to Barca nona and to the city’s foundation by Hercules from the Early Modern period to the nineteenth century, thus showing the persistence of the legend.