La resiliència després d'una lesió medul·lar

Abstract

L’objectiu principal del present treball és l’impacte d’una lesió medul·lar i el procés per sobreposar-se a aquesta adversitat. La gran majoria d’estudis realitzats sobre el desenvolupament de la resiliencia després d’una lesió medul·lar són de tipus quantitatiu. El present estudi ens ha permès aproximar-nos a la realitat subjectiva d’una persona amb lesió medul·lar, sent així un estudi qualitatiu, concretament un relat de vida, en el qual hi predomina el factor humanista i interpretatiu. L’entrevista s’ha analitzat atenent als factors que es destaquen més durant el relat: la pèrdua, l’adaptació i el creixement posttraumàtic. Els resultats, a partir d’aquests indicadors, han indicat el següent: el procés de la resiliència no es perllonga al llarg de tota la vida, és temporal. Mai es torna a l’estat actual, sempre es creix cap alguna cosa nova.

The purpose of this research project is the impact of the spinal cord injury and the process of overcoming its adversity. The greater number of studies carried out on the development of the resilience, after a spinal cord injury, is quantitative. The current study has allowed us to approach the subjective and individual reality of a person, who has a medullary lesion. Therefore, it is a qualitative study, specifically a life story, in which predominates the humanistic and interpretative factor. The interview was analysed attending to the factors that had stood out during the story: the loss, the adaptation, and the post-traumatic growth. Consequently, the outcomes, based on these indicators, have indicated the following conclusions: the process of resilience does not extend throughout life, it is temporary. It never returns into the current state, it always grows towards something new.