How to improve children's writing skills

Abstract

This article emphasizes and explores the effect and the role of self-assessment in the classroom to enhance children’s writing skills. Self-assessment can be defined as acquiring knowledge through a reflection of the own work, based on evidence and explicit criteria, for the purpose of improving future performance. Moreover, its aims are to identify how the use of a pattern affects in students writing learning, and to analyse and compare children’s text to determine whether they have some improvements. The study relied on naturalistic methods, based on interviews, reviewing existing documents, analysis of written texts, and observation. Four groups of young learners, two exposed to one scaffolding tool to improve their writing texts, and the other two without any support, were determined to an analysis and comparison of their texts for four weeks. Results showed the efficiency and utility of self-assessment, and the effects of self-assessment on children’s learning. Moreover, it showed the differences between children who used a pattern as a writing tool with children who did not use any support. It was clearly noticeable how children become more conscious about their own work and how they improve in their learning process.

Aquest article emfatitza i explora l’efecte i el paper de l’autoavaluació a l’aula per millorar les habilitats d’escriptura dels nens i nenes. L’autoavaluació es pot definir com l’adquisició de coneixement mitjançant el reflex del propi treball, basat en evidències i criteris explícits, amb la finalitat de millorar el rendiment futur. A més a més, té per objectiu identificar l’afecta de l’ús del patró als nens i nenes en el seu aprenentatge de l’escriptura, i analitzar i comparar textos dels aprenents per determinar si hi ha millores o no. L’estudi compta amb mètodes naturalistes basats en entrevistes, revisió de documents existents, anàlisi de textos i observació. Quatre grups de joves estudiants, dos d’ells disposaven d’una eina per millorar els seus textos d’escriptura, i els altres dos sense cap suport, estaven determinats per analitzar i comparar els seus textos durant quatre setmanes. Els resultats van mostrar l’eficiència i la utilitat de l’autoaprenentatge, i els efectes d’aquest en l’aprenentatge dels nens i nenes. A més a més, els resultats mostraven les diferències entre els aprenents que van utilitzar un patró com a eina d’escriptura, amb aquells que no van utilitzar cap suport. Es mostrava clarament com els nens i nenes començaven a ser més conscients sobre el seu treball i com milloraven en el seu procés d’aprenentatge.

Este artículo enfatiza y explora el efecto y el papel de la autoevaluación en el aula para mejorar las habilidades de escritura de los niños y niñas. La autoevaluación se puede definir como la adquisición del conocimiento a través de una reflexión sobre el propio trabajo, basada en evidencia y criterios explícitos, con el fin de mejorar el rendimiento futuro. Además, tiene como objetivos identificar el afecto que tiene el patrón en los aprendices de la escritura, y analizar y comparar los textos de los niños y niñas para determinar si hay mejoras o no. El estudio cuenta con métodos basados en entrevistas, revisión de documentos existentes, análisis de textos escritos, y observaciones. Cuatro grupos de jóvenes aprendices, dos de ellos expuestos a una herramienta para mejorar sus textos escritos, y los otros dos sin ningún apoyo, se determinaron para un análisis y comparación de sus textos durante cuatro semanas. Los resultados mostraron la eficacia y utilidad del autoaprendizaje, y los efectos de este en el aprendizaje de los niños y niñas. Además, los resultados mostraron las diferencias entre los aprendices que utilizaron un patrón como herramienta de escritura, con los que no utilizaron ningún soporte. Se mostraba claramente como los niños y niñas comenzaban a ser conscientes de su propio trabajo y como mejoraban en su proceso de aprendizaje.