Estratègies de dramatització per treballar la comunicació oral a l’aula de secundària

Abstract

En aquest article s’explora la dramatització com a metodologia en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua per a la millora de la competència de la comunicació oral. Per fer-ho s’examina quines transformacions conceptuals i formatives ha suposat en l’ensenyança de la comunicació oral el paradigma comunicatiu i competencial en què se situa la didàctica de la llengua i la literatura actual envers el paradigma filològic i preceptiu tradicional, s’identifiquen quins són els possibles beneficis d’incorporar les tècniques de dramatització en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura catalana en l’Educació Secundària Obligatòria, i s’estudia el seu impacte mitjançant el disseny d’una Unitat Didàctica desenvolupada per aquesta fi i aplicada a un grup d’estudi. L’anàlisi s’ha dut a terme combinant les aportacions teòriques que han fet altres estudis i desenvolupant un estudi de cas. En aquest sentit, la metodologia de recerca aplicada ha estat mixta, emprant instruments de recerca quantitatius, l’enquesta, i qualitatius, l’observació participant. Els resultats del grup d’estudi mostren, per una banda, que les activitats i els continguts formatius que es treballen a l’aula són molt limitats, centrats majoritàriament en un registre formal i culte i en aspectes lingüístics. A més a més, també s’ha observat que els aspectes extralingüístics que es treballen són d’àmbit prosòdic i, per tant, lligats estretament a la llengua escrita. El que condueix l’alumnat a treballar únicament la veu com a contingut extralingüístic, però el cos i la relació amb l’espai i l’altre són continguts inexistents i, per tant, ni els coneixen ni els desenvolupen com a habilitats. En conseqüència, quan se’ls hi demana, els alumnes estan cohibits i es bloquegen sovint. Per altra banda, en l’aplicació de la Unitat Didàctica s’ha observat que la dramatització és una metodologia que facilita treballar els aspectes extralingüístics de la comunicació oral des d’un àmbit tant intel·lectual com vivencial, conduint l’alumnat a comprendre i executar aquests continguts amb intenció comunicativa i a desenvolupar-se en les situacions comunicatives amb més consciència i de forma més desinhibida, entre altres qüestions. En aquest context, doncs, treballar la comunicació oral a l’aula mitjançant la dramatització suposa una metodologia innovadora i adequada pel procés didàctic.

This article explores whether dramatization is a valid methodology in the teaching/learning of a language in order to improve the capabilities in oral communication. To address this question, we examined which conceptual and formative transformations had caused in teaching oral communication the switch from communicative and competent paradigm in which the didactics of a language as well as the current literature sits when compared to the philologic paradigm and the traditional mandate. The article identifies which are the possible benefits of incorporating the techniques of dramatization in the teaching/learning of the language and the catalan literature in Educació Secundària Obligatòria (Highschool) and it studies its impact through the design of a Didactic Unit developed towards that goal that has been applied to a study group. The analysis has been performed by combining the theoretical contributions of other studies on the topic and by developing a case study. For the later, the methodology used has been mixed, using quantitative research tools like polls and qualitative ones such as observation of the participants. The results of the study show, on one hand, that the study group, the activities and the formative contents used in the classroom are very limited, overall centered in a formal, cultivated registry and in linguistic aspects. In addition, we observed that the extralinguistic aspects worked have a prosodic scope thus, thinly tied to the written language. What drives students to work as extralinguistic content is uniquely the voice. Meanwhile, the body, the space-others relationship are inexistent contents and therefore, remain unknown and underdeveloped skills. When students are asked, they remain discreet and they are often blocked. On the other hand, when the Didactic Unit is applied, we observed that dramatization is a methodology that facilitates working on extralinguistic aspects of oral communication from both an intellectual and experiential scope, drives the students to understand and implement these contents with a communicative intention and to self-develop in communicative situations in a more aware and unrestrained way, among other aspects. Therefore, in this context, working oral communication in the classroom by using dramatization presumes an innovative and adequate methodology in the didactic process.