Pedagogy of Discomfort, multicultural and anti-racism education

Abstract

The "Pedagogy of Discomfort" has gained importance in today's educational environment, especially in Catalonia's high schools, where an increasing number of students from various racial, religious, and cultural origins join each year. Working together between educators and students is crucial to ensure that everyone's voice is heard justly, both in the classroom and in society. In the framework of anti-racial and multicultural teaching in high school settings, this essay tried to examine the potential and restrictions of the Pedagogy of Discomfort and Empathy. The focus of this study was to provide a platform for students who have seldom had the opportunity to discuss specific topics concerning religious display or sexual identity, among others. The research was conducted in a first-year compulsory high school class involving a focus group of twenty students with diverse cultural backgrounds. The methodology employed included participant observation, wherein the researcher actively observed and engaged with the students, as well as a questionnaire designed to evaluate the students' emotions, feelings, and perceptions of the sessions and activities conducted in the classroom. The results of the study indicated that the activities stimulated critical thinking and prompted the students to re-evaluate their beliefs and biases. Furthermore, the findings revealed that the students experienced various emotions throughout the sessions, including empathy, sadness, and uneasiness. Also, it has been observed that the need to create training on such methodology for teachers. Key words: Pedagogy of Discomfort, Multicultural and anti-racist pedagogy, empathy, emotions, critical thinking

La "Pedagogia del Malestar" ha guanyat importància en l'entorn educatiu actual, especialment als instituts de Catalunya, on cada any s'incorporen un nombre creixent d'alumnes de diferents orígens racials, religiosos i culturals. El treball conjunt entre educadors i alumnes és fonamental per garantir que la veu de tothom sigui escoltada degudament, tant a l'aula com a la societat. En el marc de l'ensenyament antiracial i multicultural en entorns de secundària, aquest assaig intenta examinar el potencial i les restriccions de la Pedagogia del malestar i l'empatia. L'objectiu d'aquest estudi és proporcionar una plataforma per als estudiants que poques vegades han tingut l'oportunitat de debatre temes específics relacionats amb la manifestació religiosa o la identitat sexual, entre d'altres. La investigació s'ha dut a terme en una classe de primer de batxillerat obligatòria, en la qual han participat un grup focal de vint estudiants amb procedències culturals diverses. La metodologia emprada incloïa l'observació dels participants, on l'investigador observava activament i es relacionava amb els estudiants, així com un qüestionari dissenyat per avaluar les emocions, els sentiments i la percepció dels alumnes de les sessions i activitats realitzades a l'aula. Els resultats de l'estudi indiquen que les activitats van estimular el pensament crític i van impulsar els estudiants a reavaluar les seves creences i biaixos. A més, les troballes van revelar que els estudiants van experimentar diverses emocions al llarg de les sessions, incloent empatia, tristesa i malestar. Així mateix, s'ha observat la necessitat de crear formació sobre aquesta metodologia per al professorat. Paraules clau: pedagogia del malestar, pedagogia multicultural i antiracista, empatia, emocions, pensament crític