Introducció. Seure menys i ser més actiu comporta ferms beneficis en la salut física. No obstant, poca evidència científica existeix sobre com els patrons de comportament sedentari, per si mateixos o en combinació amb l’activitat física, influencien paràmetres cognitius. En joves universitaris (18-25 anys), grup d’edat caracteritzat ...»»»»
Introducció. Seure menys i ser més actiu comporta ferms beneficis en la salut física. No obstant, poca evidència científica existeix sobre com els patrons de comportament sedentari, per si mateixos o en combinació amb l’activitat física, influencien paràmetres cognitius. En joves universitaris (18-25 anys), grup d’edat caracteritzat per gaudir d’un rendiment cognitiu en el punt més òptim on el rendiment acadèmic i les funcions executives són essencials, l’evidència és fins i tot més escassa. En aquest context, l’objectiu de la present tesi doctoral ha estat investigar quina és la influència del comportament sedentari i l’activitat física en paràmetres cognitius (memòria de treball i rendiment acadèmic) en una mostra de joves universitaris. Metodologia. Tres estudis diferents es van dur a terme. L’Estudi 1 va validar una tasca que mesura la memòria de treball la qual va ser utilitzada en L’estudi 2 i 3. En l’Estudi 1 (n=325), es va avaluar la validesa de la tasca per mesurar la memòria de treball comparant les puntuacions de les tres subtasques que la composen (Operació, Simetria i Rotació) amb les puntuacions de dues mesures que avaluen la capacitat de raonament i utilitzant la tècnica d’anàlisis factorial confirmatori. A més a més, es va obtenir el coeficient d’alfa de Cronbach per a cadascuna de les tres subtasques per tal d’obtenir l’índex de consistència interna. L’Estudi 2 (n=371) i 3 ( n=132) van emprar dissenys cros-seccionals per examinar les associacions entre patrons de comportament sedentari i activitat física amb la memòria de treball i el rendiment acadèmic. En ambdós estudis, el rendiment acadèmic es va mesurar a través de la nota mitjana acadèmica obtinguda en estudis universitaris, i la memòria de treball es va mesurar amb la tasca descrita en l’Estudi 1. En relació a l’activitat física i comportament sedentari, l’Estudi 2 va mesurar activitat física (minuts/setmana d’activitat física lleugera, moderada o vigorosa) i minuts/dia de temps assegut en cada domini a través de dos qüestionaris. L’Estudi 3 va emprar mesures objectives (activPALTM) per mesurar les variables relatives al comportament sedentari (temps total assegut/estirat, nombre total d’interrupcions en el temps assegut/estirat i el temps assegut en duracions específiques), temps dempeus i activitat física (lleugera i moderada-vigorosa). Correlacions de Pearson van determinar quines variables van ser incloses en l’anàlisi i es van dur a terme models múltiples de regressió lineals per tal d’examinar les associacions entre les variables de comportament sedentari i activitat física amb els paràmetres cognitius. Resultats. L’estudi 1 va indicar que la versió de les tasca creada en Castellà posseïa qualitats psicomètriques satisfactòries per mesurar la memòria de treball en població universitària bilingüe català/castellanoparlant. L’estudi 2 va mostrar que >3h/setmana d’activitat física moderada s’associa amb un augment del rendiment de la memòria de treball però no amb el rendiment acadèmic. Passar >3 h assegut en un dia no laborable mentre es realitzen activitats d’oci (que no incloguin estar davant d’una pantalla) es va relacionar amb pitjor rendiment de la memòria de treball després d’ajustar els resultats per l’activitat física. Alhora, >3h assegut en un dia laborable realitzant activitats d’oci (que incloguin o no estar davant d’una pantalla), es van associar inversament amb el rendiment acadèmic, independentment de l’activitat física. L’estudi 3 va indicar que independentment de l’activitat física, passar més temps assegut en períodes de 10-20min en dies laborables es va relacionar amb augments del rendiment acadèmic mentre que passar més temps assegut en períodes de 20-30min en dies no laborables es va relacionar negativament amb la memòria de treball. Conclusions. El temps assegut destinat a determinades activitats durant el lleure pot comportar disminucions en el rendiment acadèmic i la memòria de treball independentment de l’activitat física que es realitzi. Alhora, els resultats preliminars indiquen que interrompre períodes de temps assegut prolongat pot tenir un impacte distint sobre la cognició, optimitzant processos cognitius associats amb el rendiment acadèmic i reduint-ne aquells associats amb la memòria de treball.^^^^
Aquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commons