Perfil Cognitiu d’Adolescents amb Risc Clínic per Psicosi: Efectes del Tractament Farmacològic

Abstract

El síndrome de risc clínic de psicosi (RCP) en adolescents està associat amb alteracions cognitives que es consideren una prioritat d’intervenció, tot i així, existeix una necessitat per a avaluar els efectes del tractament farmacològic durant aquesta fase i de reportar la seva eficàcia i significació clínica. Aquest estudi va seguir un disseny de tractament naturalista per a avaluar la funció cognitiva d’adolescents RCP i controls sans. Models linears mixtes van indicar que el grup control (C; N=46) tenia un funcionament més elevat en totes les variables cognitives en comparació al grup RCP amb tractament farmacològic (RCP-T; N = 66) i sense tractament farmacològic (RCP-T; N=27). No es van trobar diferències significatives entre els grups RCP-T i RCP-NT. Addicionalment, el tipus de tractament va tenir un efecte sobre la cognició, els grups d’antidepressius (ISRS; N=18) i d’antipsicòtics (AP; N=21) van presentar nivells de raonament perceptiu més elevats en comparació amb el grup d’altres (N=5) medicacions. El grup de combinació ISRS i AP no va presentar efectes significatius sobre la cognició. Finalment, el tipus d’antipsicòtic (Aripiprazol, Risperidona i Quetiapina) va demostrar diferències en el subtest de seqüenciació de lletres i números, però, no es van trobar diferències significatives en els anàlisis post-hoc entre els tipus d’antipsicòtics. Aquests resultats suggereixen que intervencions primerenques per als adolescents RCP poden resultar en millores a nivell de funcionament cognitiu, particularment amb tractament amb ISRS i AP en el raonament perceptiu. Futures oportunitats de recerca haurien de completar els resultats d’aquest estudi amb avaluacions de seguiment controlant els efectes de la intervenció psicològica.

Clinical High Risk for Psychosis (CHR) in adolecents is associated with cognitive impairments which are considered an intervention priority, however, there exists a need to further assess the effects of pharmacological treatment during this phase and to report its effectiveness and clinical meaningfulness. This study followed a naturalistic treatment design to assess the cognitive functioning of CHR adolescents and healthy controls. Linear mixed models indicated that healthy controls (HC; N=46) significantly performed better on all cognitive variables in comparison to CHR individuals with pharmacological treatment (CHR-T; N=66), and with no pharmacological treatment (CHR-NT; N=27). There were no significant differences between the CHR-NT and CHR-T groups. Additionally, the type of treatment was found to have an effect on neurocognition, with antidepressants (ISRS; N=18) and antipsychotics (AP; N=21) presenting significantly higher perceptual reasoning abilities in comparison to the other (N=5) medications. The group combination of ISRS and AP presented no significant effects on cognition. Finally, the type of antipsychotic (Aripiprazole, Risperidone and Quetiapine) showed significant differences on the letter-number sequencing subtest, however, there were no significant post-hoc differences across antipsychotic type groups. These findings suggest that early interventions for young CHR individuals may result in cognitive functioning improvements, particularly with SSRIs and antipsychotics on perceptual reasoning abilities. Future research opportunities should focus on completing this studies’ results with follow-up assessments which control for the effects of psychological treatment.