El desenvolupament del pensament crític i la creativitat a través de jocs teatrals durant l'ensenyament-aprenentatge de la comunicació no verbal a les aules de Secundària i Batxillerat

Abstract

El present estudi es proposa comprovar en quina mesura el teatre pot contribuir al desenvolupament del pensament crític, la creativitat, la seguretat i la confiança, i a la millora del llenguatge no verbal dels alumnes. Així doncs, es du a terme una proposta didàctica, que parteix de jocs del Teatre de l’Oprimit, amb participants de 3r d’ESO i Batxillerat. A fi de recollir tant dades objectives com subjectives i correlacionar-les, s’han emprat ambdues metodologies, la quantitativa i la qualitativa, d’acord també a les eines de recollida de dades (graelles d’observació, un formulari, entrevistes i diaris). Dels resultats en podem extreure, especialment, que els alumnes han gaudit la proposta, però a la vegada han trobat dificultats per expressar-se i interpretar el llenguatge no verbal dels companys. Les causes principals d’això són la vergonya i la falta d’eines per a la comunicació no verbal. En conclusió, el teatre i el cos esdevenen instruments útils per a desenvolupar les competències esmentades més amunt, encara que requereixen de temps i pràctica.

This study proposes to check to what extent theatre can contribute to the development of critical thinking, creativity, security and confidence, and to the improvement of pupils' nonverbal language. Thus, a didactic proposal is made, starting from the Oppressed Theatre games, with participants of 3rd ESO and Baccalaureate. In order to collect both objective and subjective data and correlate them, both methodologies, quantitative and qualitative, have been used, according also to data collection tools (observation grades, form, interviews and journals). From the results we can draw, in particular, that pupils have enjoyed the proposal, but at the same time have found it difficult to express themselves and interpret peers' nonverbal language. The main causes of this are shame and lack of tools for non-verbal communication. In conclusion, the theatre and the body become useful instruments for developing the competences mentioned above, although they require time and practice.