Eficàcia de la inclusió del mindfulness en la teràpia dialèctica conductual en el tractament del trastorn límit de la personalitat: una revisió sistemàtica

Abstract

Objectiu: L’objectiu principal d’aquest estudi és sintetitzar i aportar evidència científica actualitzada sobre quin és el grau d’eficàcia clínica de la Teràpia Dialèctica Conductual (TDC) basada en Mindfulness en pacients adults amb Trastorn Límit de la Personalitat (TLP).

Mètode: La cerca es va fer en les bases de dades Web of Science, PsycINFO, Pubmed i Scopus, mitjançant descriptors relacionats amb el TLP i la TDC basada en Mindfulness (TDC-M). Seguint la guia metodològica PRISMA, els articles es van seleccionar a partir del títol, el resum i el text complet.

Resultats: Divuit estudis van complir els criteris d’inclusió. En la majoria d’estudis (61%) s’exploren els efectes de la TDC-M en la regulació emocional dels pacients amb TLP. La TDC-M va mostrar una relació positiva amb la millora dels símptomes límit i d’habilitats conductuals concretes, com l’acceptació sense judici i l’actuació amb consciència. En el 28% dels articles s’estudia la TDC-M sobre el control d’impulsos, obtenint una correlació positiva entre l’entrenament en Mindfulness amb una millora de la impulsivitat. El 22% dels estudis identifica la relació entre la TDC-M i la tendència a l’autolesió i la ideació suïcida, obtenint una millora dels actes de comportament nociu. No s’arriba a un consens en relació als resultats dels estudis que investiguen el tipus de perfil que més es beneficia de la TDC-M (11%). El 16% d’articles exploren el tipus de TDC-M en pacients amb TLP, obtenint resultats positius tant pel que fa a l’atenció plena formal com l’informal.

Conclusions: La implementació de la TDC-M és eficaç en persones amb TLP, ja que redueix els símptomes límit que tant els obstaculitzen en el seu cicle vital. No obstant això, les futures investigacions haurien d’estudiar millor els efectes a llarg termini de la TDC-M, si es mantenen o no. A més a més, caldria investigar respecte als tipus de Mindfulness més beneficiosos en la TDC-M i els canvis a nivell neurobiològic després de practicar l’entrenament.

Objective: The main objective of this study is to synthesize and provide up-to-date scientific evidence on the degree of clinical efficacy of Dialectical Behaviour Therapy based on Mindfulness (DBT-M) in adult patients with Borderline Personality Disorder (BPD). Methods: The research was conducted through Web of Science, PsycINFO, Pubmed, and Scopus databases, using descriptors related to BPD and DBT-M. Following the PRISMA methodological guidelines, the articles were screened by title, abstract, and full text. Results: Eighteen studies met the inclusion criteria. Most studies (61%) explored the effects of DBT-M on the emotional regulation of BPD patients. TDC-M showed a positive relationship with the improvement of BPD symptoms and some specific behavioural skills, such as acceptance without judgment and acting with awareness. The 28% of the articles studied the impulse control on DBT-M, showing a positive correlation between Mindfulness training with an impulsivity improvement. 22% of the studies identified the relationship between DBT-M and the frequency of self-injury or suicidal ideation, finding an improvement in the self-injury behaviour. No consensus is reached on the results of studies investigating the type of BPD profile that has the most benefits by DBT-M (11%). The 16% of the articles explore the type of DBT-M in BPD patients, with positive results for both formal and informal Mindfulness. Conclusions: The DBT-M implementation is effective among people with BPD, as it reduces the BPD symptoms. However, future research should study whether the long term effects of DBT-M are maintained or not. In addition, more benefits should be investigated regarding the types of DBT-M and neurobiological changes level after training.