Vic i Pistoia eduquen en l'art

Abstract

L’educació artística és part consubstancial de la formació dels infants perquè significa desenvolupar la capacitat d’un llenguatge, l’artístic, que comporta la creativitat i contribueix a desvetllar l’esperit crític de la persona. Interpretat així, l’ensenyament de l’art és un repte que convé plantejar, ja en les edats més petites, des de les propostes d’educació formal i no formal. Els dos entorns que això implica, l’escolar i el no escolar (que sovint s’assumeix des de les propostes sorgides del model educatiu de cada ciutat), es necessiten i interactuen creant un marc d’aprenentatge òptim per a infants i adults. Educar en art, en tota de mena de context, suposa tenir cura dels espais, els materials i les propostes que es posen a l’abast de la població, i implica un posicionament quant a les interrelacions entre ensenyants i alumnat, entenent aquí aquests dos conceptes d’una manera molt àmplia. En aquest sentit, la ciutat de Pistoia ha esdevingut un model de ciutat educadora en art. Un model que es pot analitzar i entendre millor comparant-lo amb altres com ara l’ACVic, que des de punts de partida i praxis diferents no deixa de pretendre objectius similars. Un dels objectius d’aquest treball és aconseguir les dades suficients per reflexionar sobre la relació entre art, ciutat i escola a partir del model de Pistoia.

Artistic education is an essential part of children apprenticeship and education as it means developing the capacity of the artistical language. This involves emerging creativity and helps to awaken the critical spirit of any individual. Therefore, the artistic education represents a challenge that needs to be seriously considered already in the earlier stages of a child, from the formal educational proposals and scholar programs as well as in informal education outside the academic circles. Both environments, within the school and outside the school (which usually adopt educational proposals from each specific city models) are continuously interacting creating an academical framing and relationship which is optimal for both children and adults, embracing all the characters of the story. Teaching arts, under any kind of context, implies taking care of the physical space, environment, materials, classes as well as the learning atmosphere which are offered to the society. Due to that, teaching arts also implies a strong positioning regarding the relation between students and teachers. Pistoia became a widely known reference in terms of artistic education, a model that can be analysed and understood by comparing it with other institutions such as ACVic which, under a very different umbrella and following drastically different methods, pursues similar objectives. The main aim of this project was to obtain enough data to compare and reflect about the different methods to teach art used in both institutions.