Prevenció de les recaigudes i dels reingressos en una mostra preliminar de pacients hospitalitzats amb trastorn d'esquizofrènia: psicoeducació com a estratègia d'intervenció per a prevenir els factors de risc associats

Abstract

Antecedents: Les elevades taxes de recaiguda i reingrés són presents en el Trastorn de l’Esquizofrènia. Identificar els factors de risc associats i considerar una intervenció psicoeducativa, podria contribuir a la seva prevenció. Objectius: Descriure de manera preliminar els determinants de recaiguda d’una mostra de pacients diagnosticats d’esquizofrènia, i observar les variables dependents respecte les conseqüències d’una Psicoeducació breu individualitzada a través d’un assaig clínic controlat. Metodologia: Es realitza una aleatorització de la mostra provisional (N=6), amb 2 pacients al grup intervenció (GI) sotmesos a tres sessions de psicoeducació, i 2 al grup control (GC) amb tractament habitual. Es comparen variables quantitatives i qualitatives amb estadístics de mitjana, i percentatges, respecte els factors de reingrés i la intervenció psicoeducativa. Resultats: Els resultats preliminars durant ingrés (n=6), evidencien possible associació de les recaigudes, amb baixa consciència de malaltia, baixa adherència al tractament mèdic i consum de tòxics. Els resultats post-alta (n=4), mostren un 0.00% de reingressos i de visites a urgències, i la mitjana en les visites de seguiment del 91,50 (D.S 12.02) en comparació al 85,50 (d.s 10.60) del GC. Conclusions: Els resultats del present estudi són únicament descriptius i de caràcter preliminar. Caldria estudiar amb més profunditat l’adherència al tractament i el consum de tòxics en pacients esquizofrènics, amb l’objectiu de minimitzar les recaigudes i els reingressos recurrents. La psicoeducació breu individualitzada pot ajudar al coneixement de la malaltia i de la medicació en pacients hospitalitzats.