Prevenció de les recaigudes i dels reingressos en una mostra preliminar de pacients hospitalitzats amb trastorn d'esquizofrènia: psicoeducació com a estratègia d'intervenció per a prevenir els factors de risc associats
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.
Prevenció de les recaigudes i dels reingressos en una mostra preliminar de pacients hospitalitzats amb trastorn d'esquizofrènia: psicoeducació com a estratègia d'intervenció per a prevenir els factors de risc associats
Antecedents: Les elevades taxes de recaiguda i reingrés són presents en el Trastorn de
l’Esquizofrènia. Identificar els factors de risc associats i considerar una intervenció
psicoeducativa, podria contribuir a la seva prevenció.
Objectius: Descriure de manera preliminar els determinants de recaiguda d’una mostra de
pacients ...»»»»
Antecedents: Les elevades taxes de recaiguda i reingrés són presents en el Trastorn de
l’Esquizofrènia. Identificar els factors de risc associats i considerar una intervenció
psicoeducativa, podria contribuir a la seva prevenció.
Objectius: Descriure de manera preliminar els determinants de recaiguda d’una mostra de
pacients diagnosticats d’esquizofrènia, i observar les variables dependents respecte les
conseqüències d’una Psicoeducació breu individualitzada a través d’un assaig clínic controlat.
Metodologia: Es realitza una aleatorització de la mostra provisional (N=6), amb 2 pacients al
grup intervenció (GI) sotmesos a tres sessions de psicoeducació, i 2 al grup control (GC) amb
tractament habitual. Es comparen variables quantitatives i qualitatives amb estadístics de mitjana,
i percentatges, respecte els factors de reingrés i la intervenció psicoeducativa.
Resultats: Els resultats preliminars durant ingrés (n=6), evidencien possible associació de les
recaigudes, amb baixa consciència de malaltia, baixa adherència al tractament mèdic i consum de
tòxics. Els resultats post-alta (n=4), mostren un 0.00% de reingressos i de visites a urgències, i la
mitjana en les visites de seguiment del 91,50 (D.S 12.02) en comparació al 85,50 (d.s 10.60) del
GC.
Conclusions: Els resultats del present estudi són únicament descriptius i de caràcter preliminar.
Caldria estudiar amb més profunditat l’adherència al tractament i el consum de tòxics en pacients
esquizofrènics, amb l’objectiu de minimitzar les recaigudes i els reingressos recurrents. La
psicoeducació breu individualitzada pot ajudar al coneixement de la malaltia i de la medicació en
pacients hospitalitzats.^^^^